Canvi conceptual

En termes generals, ja que no entraré a fer una revisió o valoració qüestió per qüestió, puc constatar una simplicitat conceptual a l’hora de respondre preguntes relacionades amb el paper de la tecnologia enfront el desenvolupament econòmic i social, la neutralitat ideològica o l’objecte d’estudi de la TE, respecte a la major complexitat conceptual que poden presentar les respostes a les mateixes preguntes en aquest moment.

El mateix podem dir de les preguntes del Situa’t del 0 al 10, on observaríem canvis significatius de posicionament, per exemple, en les qüestions TE1, TE2, TC1, TC2, DT1 i DT2, bàsicament tractant els temes citats anteriorment.

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __0____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __8____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___0_____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ___0__
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: ___9__
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __7___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __0_____
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___0_____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____5____

Sobre el mapa conceptual inicial, a grans trets, se li podria aplicar la mateixa descripció, destacant la manca de conceptes importants, com la relació CTS, o el paper de la TE i de les TIC, l’aprenentatge significatiu o el paper del context cultural i social, i de les relacions que s’estableixen entre ells, ja que en el moment de realitzar-lo no havia pogut experimentar amb tots aquests conceptes i, en conseqüència eren desconeguts encara per mi. A la següent pregunta analitzarem amb més deteniment.

Canvi conceptual: n'hi ha hagut?

Tal i com porto explicant fins al moment, crec fermament que hi ha hagut canvi conceptual.

Des de la consideració que aquesta assignatura està evidentment enfocada des d’un punt de vista constructivista, hem de considerar el nostre procés d’aprenentatge com un procés actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu i complex (Jonassen, 1999)

És actiu en tant que nosaltres mateixos, els estudiants, estem compromesos amb aquest procés d’aprenentatge i que som responsables del resultat del processament conscient de la informació que se’ns està oferint des de diverses vies (materials, lectures, activitats, debats, etc.

És constructiu en tant que estem adaptant noves idees a uns coneixements previs que mostràvem en l’avaluació inicial. Intentem realitzar una tasca d’equilibrament que doni significat a les discrepàncies que es creen progressivament quan s’amplien o incrementen els conceptes i, que degut a la seva complexificació, cal reorganitzar. Com a punt de partida tenim el compromís conceptual previ davant l’experiència anterior, però és evident que cal dirigir-nos cap a uns nivells cada vegada més alts de compromís cognitiu vers els nous conceptes

És col·laboratiu en tant que, en el nostre camí cap a un major nivell de compromís cognitiu, tots els companys i companyes i el propi consultor, formant part d’una comunitat d’aprenentatge , col·laboren amb nosaltres a través de les seves aportacions (en el debat, a través dels mapes conceptuals, a través d’ajudes i consells en el fòrum a l’hora de resoldre problemes que van sorgint sobre la marxa, etc.).

Si parlem de comunitat d’aprenentatge, podem parlar d’un procés conversacional, on els estudiants en el marc de la comunitat d’aprenentatge construeixen coneixement des d’una dimensió d’interacció social i de diàleg. En aquest punt em refereixo, en el nostre cas concret al fòrum i a totes aquelles eines que permeten una interacció entre estudiants, com ara el bloc.

És intencional i reflexiu en tant que existeix una motivació, una intencionalitat en el fet de voler aprendre, de voler aconseguir un objectiu cognitiu. De manera progressiva, tenint en compte les possibles dificultats que puguin donar-se durant el procés, intentem aconseguir aquests objectius cognitius de forma intencional, mentre articulem tot allò que hem après i reflexionem sobre les decisions preses i els processos implicats.

Parlem d’un procés contextualitzat, ja que gràcies a les activitats d’aplicació que hem dut a terme (debat, realització de mapes conceptuals,síntesis...) hem pogut treballar amb tasques d’elevada significativitat, tant per la seva relació directa amb el món real –com els diferents fils del debat-, com per estar fonamentats en problemes concrets (relació CTS, per exemple).

Per tant, és inequívoc pensar que a través d’aquesta assignatura estem immersos en un procés d’aprenentatge significatiu i que totes les condicions abans esmentades ens porten a pensar que el canvi conceptual s’ha produït en tant que el procés d’aprenentatge significatiu s’està duent a terme de manera satisfactòria, ja que no estem ampliant conceptes respecte el que ja sabíem prèviament al començament de l’assignatura, sinó que estem reestructurant els conceptes i construint un nou coneixement, amb l’ajuda de la tecnologia, tal i com ja he explicat anteriorment.

Per reforçar aquesta conclusió, penso en un cas semblant d’aprenentatge significatiu, dins del qual vaig experimentar un canvi conceptual. Concretament es tracta d’un curs sobre el treball col·laboratiu, en el qual vaig començar amb una sèrie de conceptes previs però gràcies a la complexificació d’aquests i a la intencionalitat de tots els que formàvem la comunitat d’aprenentatge “alumnes del curs” , a la interacció entre tots els membres d’aquesta comunitat, al diàleg, a la negociació interna i externa i al progressiu compromís cognitiu, vaig acabar experimentant un canvi conceptual que em portà a considerar el treball col·laboratiu des d’una dimensió que encara no m’havia arribat a plantejar mai. Tot i ser un cas molt diferent al que ens ocupa en aquesta activitat, considero que és un cas paral·lel i que, en certa forma, s’apropa bastant al que ha passat en aquesta assignatura.

CONCLUSIONS
La pregunta clau d’aquesta activitat és si considerem que estem aprenent en aquesta assignatura o simplement estem ampliant conceptes sobre la mateixa estructura bàsica.
Tenint en compte tota l’argumentació anterior, puc afirmar que estic aprenent i no ampliant conceptes sense avançar estructuralment parlant. El punt de vista constructivista amb el que hem analitzat l’aprenentatge significatiu és la base on sustentar l’afirmació. Si tenim en compte les activitats que hem portat a terme, des de la consulta de materials, l’estudi personal, la realització d’un debat seguint unes normes d’argumentació, l’elaboració de mapes conceptuals per reforçar les nostres argumentacions o per sintetitzar les noves idees que estàvem copsant, han estat realitzades d’una forma guiada vers l’adquisició i desenvolupament del nostre compromís cognitiu, és a dir, amb lla intenció de fer-nos replantejar, reflexionar, reestructurar els nostres conceptes previs per anar integrant de forma progressiva tota aquella informació que anàvem obtenint de nou a cada activitat.

La interacció amb la resta de companys i amb el consultor, tal i com ja he explicat anteriorment ha estat també cabdal, tenint en compte la dimensió social de l’aprenentatge, la comunitat d’aprenentatge que negocia, consensua, comparteix i es dóna suport quan cal, per què no.

La tecnologia també ha tingut el seu paper destacat en tot aquest procés, tot i que en dimensions ben diferents. Per exemple, podem parlar de tot l’entorn UOC, on la comunicació és l’activitat primordial. Podem parlar del bloc, que com a eina 2.0 és ideal per tal de compartir amb la resta de membres de la comunitat d’aprenentatge i per reflectir el nostre aprenentatge de manera eficaç. Podem parlar, ja per acabar, de Cmaps, una eina que és capaç d’implicar-te en una tasca realista i significativa, en una tasca rellevant per als nostres interessos. Ha permès, entre d’altres coses, que poguéssim aplicar el coneixement adquirit a situacions reals. Ens pot servir per mostrar d’una manera gràfica l’evolució del nostre procés d’aprenentatge i demostrar que estem aprenent.