Pel que fa a l’avaluació global de l’AC, de la PAC 1.2, destacaria la conclusió de considerar C-T-S com un tot, extreta del debat. També destacaria tota la feina que varem fer sobre argumentació a partir dels dossiers i materials proporcionats pel consultor i que em van proporcionar eines per desenvolupar aquest punt des d’una nova perspectiva.
Respecte la PAC 1.3, tinc molt present l’estructura mental que vaig representar sobre els conceptes vinculats a la TE i que ha evolucionat notablement, reconstruint-se i enriquint-se pel que fa a nombre de conceptes i a nombre de relacions que s’estableixen entre aquests, sobretot després de la PAC2.
Pel que fa a la PAC 2.1, considero els mapes de conceptes com una eina útil per aprendre i alhora per avaluar l’aprenentatge –com a mínim a mi, personalment, m’han servit molt en aquest sentit-. El fet d’entrar en conflicte crec que és essencial a l’hora d’aprendre. Des del compromís conceptual cal estar obert a l’evolució d’aquests conceptes fruit de la nostra interacció amb el context social, tecnològic i científic.
Pel que fa a l’activitat optativa 2.2 sobre modelatge amb històries, puc afirmar que aquest modelatge serveix realment per aprendre: aprendre a partir de les històries dels altres. Aquí destacaria també com a essencial la necessitat de compartir per aprendre. D’aquí que les històries dels companys també em servissin per aprendre. El fet de compartir recursos i comentaris amb els companys i el consultor també m’han ajudat molt.
Per últim, pel que fa a l’activitat 2.5, tal i com he dit al llarg del document, m’ha servit per plantejar-me com dissenyar activitats d’ensenyament-aprenentatge que impliquin realment un aprenentatge significatiu per als alumnes. El fet de partir d’un problema concret, sorgit dels alumnes, proper a ells i que per temàtica els pugui motivar, és un fet que cal aprofitar i no evitar o obviar: es pot fer servir “significativament”.
En definitiva, voldria destacar que el plantejament de l'assignatura és realment coherent amb allò que se'ns ha demanat; també voldria dir que aquesta assignatura m'ha permès reflexionar sobre el plantejament de la meva tasca professional tant actual com futura i sobre el paper que cal donar a les TIC en el context d'aquesta tasca. Puc assegurar que aquest procés de reflexió encara continuarà tot i haver finalitzat l'assignatura!
dijous, 4 de juny del 2009
dijous, 28 de maig del 2009
Miniprojecte 2.5
Aquí teniu un dels resultats finals del projecte perquè us pugueu fer una idea de com ha quedat. Val a dir que les animacions de cada diapositiva no es poden veure un cop s'ha penjat el muntatge a myplick, però en els muntatges originals s'hi van incloure efectes d'animació.
dimarts, 26 de maig del 2009
Comentaris als blocs
Podeu trobar els comentaris que he fet als blocs de la Gemma Hernández, la Rosa Maria Serrate i la Rosa Tristan. Una abraçada a totes tres i, sobretot, no us prengueu malament el comentari: havia de ser provocador! ;)
Fitxa 2.5
A continuació trobareu la fitxa corresponent a l'activitat 2.5. Ben aviat us podré explicar com ha anat tot plegat!
TÍTOL
COM PODEM FER UN POWER POINT SOBRE EL PAÍS QUE HEM TRIAT
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS APRENENTS
Alumnes de 3r i 4t de Cicle Mitjà de Primària.
MEDIADORS
L’equip de mestres de Cicle Mitjà
TECNOLOGIA MEDIADORA
Ordinadors, Internet, canó de projecció, programari: Power Point.
DESCRIPCIÓ
Realització d’un power point.
Els alumnes estan immersos en la realització d’un projecte sobre els cinc continents. En aquest han de treballar en grups formats per alumnes de les dues classes de 3r i les dues classes de 4t repartits de manera aleatòria.
De manera assembleària es van escollir cinc països de cada continent i cada grup en va escollir un.
Aquest és el que hauran de donar a conèixer a la resta de companys del cicle.
TIPUS DE PROBLEMA
-Ens trobem davant d’un problema ben estructurat ja que requereix un nombre limitat de regles i principis organitzats de manera previsible i prescriptible (els passos que cal seguir per realitzar un power point : dissenyar la diapositiva, inserir la imatge, el text...); posseeix respostes correctes i convergents i té un procés de solució presentat i prescrit. (Jonassen, 1997)
- És de poca complexitat ja que presenta un conjunt restringit de factors o variables.
- Parlem d’un problema que usa regles. Té un propòsit o objectiu clar – elaborar un power point – que és restrictiu però no restringit a un procediment o mètode específic.
MANERA COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS
“Un cop tingueu tota la informació del vostre país recollida, com la voleu presentar/donar a conèixer a la resta de companys? Penseu que s’ha de fer de manera visual, i que la puguem veure tot el cicle alhora a la Sala d’Actes. Quines idees proposeu?”
CONTEXT DE L’ACTIVITAT
-La primera sessió es realitzarà a l’aula ordinària. Després es treballarà a l’aula d’informàtica on cada alumne/a disposarà d’un ordinador amb connexió a Internet per poder cercar la informació o les imatges que necessitin i començar el muntatge de power point.
Els ordinadors estan situats en grups de 6 per taula, cosa que ajudarà en el treball en grup – cada país l’elaboren 5 alumnes- .
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES DELS APRENENTS
Es tracta de 4 grups de 25 alumnes de cada un: dos d’aquests grups són alumnes de 3r de Primària d’entre 8 i 9 anys; i els altres dos grups són alumnes de 4t de Primària d’entre 9 i 10 anys.
Són grups força heterogenis pel que fa a nivells i ritmes d’aprenentatge: hi ha dos alumnes nouvinguts, un alumne amb retard maduratiu i cognitiu, tres amb tractament psiquiàtric i quatre amb NEE socials.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR
- Les competències comunicatives: Competència comunicativa lingüística i audiovisual
-Competències metodològiques: Tractament de la informació i competència digital.
- Competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personal
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
- Competència social i ciutadana
CONTINGUTS CONCEPTUALS
- Els continents i les seves principals característiques
- Els països: aspectes geogràfics, aspectes culturals...
- El programa power Point
CONTINGUTS PROCEDIMENTALS
- Cercar informació a Internet, atlas, enciclopèdies, revistes...
- Ubicar països als continents corresponents.
- Relacionar i comparar dades obtingudes.
- Realitzar gràfics de barres.
- Saber utilitzar el programa power point
CONTINGUTS ACTITUDINALS
- Saber treballar en grup.
- Actitud positiva envers el nou programa.
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIÓ PER A L’ACCIÓ
1.- Escollir els cinc països que es volien treballar de cada continent de manera assembleària.
2.- Distribució aleatòria dels alumnes en grups de treball. Formarem grups de 5-6 alumnes.
3.- Conjuntament es decidirà quins són els aspectes que més els agradaria conèixer dels països escollits, per tal d’elaborar el guió del treball.
4.- Cercar informació i imatges a internet: Google, wikipedia...
5.- Fer el buidatge de la informació per a la posterior elaboració del power point.
6.- A l’aula d’audioviuals, dotada amb un canó de projecció, elaborarem un power point d’un tema qualsevol per ensenyar-los com funciona el programa.
7.- Elaboració del power point
7.1.- Seleccionar els estils de les diapositives
7.2.- Inserir el text
7.3.- Inserir les imatges
7.4.- Inserir animacions
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY
L’aprenentatge que realitzaran els alumnes serà:
- Actiu: Són responsables de cercar la informació i processar-la per tal d’obtenir respostes.
- Constructiu: Aporten noves idees a uns coneixements previs.
- Col·laboratiu: Treballen en grup i construeixen el seu coneixement a partir de les habilitats de la resta.
- Conversacional: Arriben a acords després d’haver-los dialogat i discutit en grup.
- Intencional: Intenten aconseguir un objectiu cognitiu – conèixer aspectes culturals, geogràfics.. d’un país - de manera activa i intencional.
- Contextualitzat: Realitzen un aprenentatge situat en el món real.
- Reflexiu: Han de reflexionar i transformar el que han après per tal de poder-ho plasmar en un power point.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Avaluació per rúbriques:
*POWER POINT:
- fons
- text: tipus de lletra i format
- contingut
- ús de gràfics, fotografies...
- efectivitat, utilitat
* TREBALL COOPERATIU
- participació en el grup
- compartir responsabilitats
- qualitat d’interacció
- qualitat de la tasca a realitzar
TÍTOL
COM PODEM FER UN POWER POINT SOBRE EL PAÍS QUE HEM TRIAT
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS APRENENTS
Alumnes de 3r i 4t de Cicle Mitjà de Primària.
MEDIADORS
L’equip de mestres de Cicle Mitjà
TECNOLOGIA MEDIADORA
Ordinadors, Internet, canó de projecció, programari: Power Point.
DESCRIPCIÓ
Realització d’un power point.
Els alumnes estan immersos en la realització d’un projecte sobre els cinc continents. En aquest han de treballar en grups formats per alumnes de les dues classes de 3r i les dues classes de 4t repartits de manera aleatòria.
De manera assembleària es van escollir cinc països de cada continent i cada grup en va escollir un.
Aquest és el que hauran de donar a conèixer a la resta de companys del cicle.
TIPUS DE PROBLEMA
-Ens trobem davant d’un problema ben estructurat ja que requereix un nombre limitat de regles i principis organitzats de manera previsible i prescriptible (els passos que cal seguir per realitzar un power point : dissenyar la diapositiva, inserir la imatge, el text...); posseeix respostes correctes i convergents i té un procés de solució presentat i prescrit. (Jonassen, 1997)
- És de poca complexitat ja que presenta un conjunt restringit de factors o variables.
- Parlem d’un problema que usa regles. Té un propòsit o objectiu clar – elaborar un power point – que és restrictiu però no restringit a un procediment o mètode específic.
MANERA COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS
“Un cop tingueu tota la informació del vostre país recollida, com la voleu presentar/donar a conèixer a la resta de companys? Penseu que s’ha de fer de manera visual, i que la puguem veure tot el cicle alhora a la Sala d’Actes. Quines idees proposeu?”
CONTEXT DE L’ACTIVITAT
-La primera sessió es realitzarà a l’aula ordinària. Després es treballarà a l’aula d’informàtica on cada alumne/a disposarà d’un ordinador amb connexió a Internet per poder cercar la informació o les imatges que necessitin i començar el muntatge de power point.
Els ordinadors estan situats en grups de 6 per taula, cosa que ajudarà en el treball en grup – cada país l’elaboren 5 alumnes- .
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES DELS APRENENTS
Es tracta de 4 grups de 25 alumnes de cada un: dos d’aquests grups són alumnes de 3r de Primària d’entre 8 i 9 anys; i els altres dos grups són alumnes de 4t de Primària d’entre 9 i 10 anys.
Són grups força heterogenis pel que fa a nivells i ritmes d’aprenentatge: hi ha dos alumnes nouvinguts, un alumne amb retard maduratiu i cognitiu, tres amb tractament psiquiàtric i quatre amb NEE socials.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR
- Les competències comunicatives: Competència comunicativa lingüística i audiovisual
-Competències metodològiques: Tractament de la informació i competència digital.
- Competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personal
- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
- Competència social i ciutadana
CONTINGUTS CONCEPTUALS
- Els continents i les seves principals característiques
- Els països: aspectes geogràfics, aspectes culturals...
- El programa power Point
CONTINGUTS PROCEDIMENTALS
- Cercar informació a Internet, atlas, enciclopèdies, revistes...
- Ubicar països als continents corresponents.
- Relacionar i comparar dades obtingudes.
- Realitzar gràfics de barres.
- Saber utilitzar el programa power point
CONTINGUTS ACTITUDINALS
- Saber treballar en grup.
- Actitud positiva envers el nou programa.
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIÓ PER A L’ACCIÓ
1.- Escollir els cinc països que es volien treballar de cada continent de manera assembleària.
2.- Distribució aleatòria dels alumnes en grups de treball. Formarem grups de 5-6 alumnes.
3.- Conjuntament es decidirà quins són els aspectes que més els agradaria conèixer dels països escollits, per tal d’elaborar el guió del treball.
4.- Cercar informació i imatges a internet: Google, wikipedia...
5.- Fer el buidatge de la informació per a la posterior elaboració del power point.
6.- A l’aula d’audioviuals, dotada amb un canó de projecció, elaborarem un power point d’un tema qualsevol per ensenyar-los com funciona el programa.
7.- Elaboració del power point
7.1.- Seleccionar els estils de les diapositives
7.2.- Inserir el text
7.3.- Inserir les imatges
7.4.- Inserir animacions
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY
L’aprenentatge que realitzaran els alumnes serà:
- Actiu: Són responsables de cercar la informació i processar-la per tal d’obtenir respostes.
- Constructiu: Aporten noves idees a uns coneixements previs.
- Col·laboratiu: Treballen en grup i construeixen el seu coneixement a partir de les habilitats de la resta.
- Conversacional: Arriben a acords després d’haver-los dialogat i discutit en grup.
- Intencional: Intenten aconseguir un objectiu cognitiu – conèixer aspectes culturals, geogràfics.. d’un país - de manera activa i intencional.
- Contextualitzat: Realitzen un aprenentatge situat en el món real.
- Reflexiu: Han de reflexionar i transformar el que han après per tal de poder-ho plasmar en un power point.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Avaluació per rúbriques:
*POWER POINT:
- fons
- text: tipus de lletra i format
- contingut
- ús de gràfics, fotografies...
- efectivitat, utilitat
* TREBALL COOPERATIU
- participació en el grup
- compartir responsabilitats
- qualitat d’interacció
- qualitat de la tasca a realitzar
diumenge, 26 d’abril del 2009
Modelant històries (2.2)
Projecte “Show me your City”
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
A través d’un projecte d’agermanament amb escoles europees eTwinning, els/les alumnes de 4t de Primària elaboren una guia turística en anglès de la seva ciutat i del seu país i, al mateix temps, reben la informació necessària per elaborar la guia d’altres tres països europeus (i de les seves tres respectives ciutats): Polònia, Grècia i Romania. Es tracta d’un intercanvi d’informació per tal d’elaborar una guia conjunta, que contingui la informació més rellevant d’aquests quatre països i de les 4 ciutats on es troben els centres educatius que participen en el projecte.
Índex
Contingut
Accés al text
Context General
Experiència en ensenyament
13 anys
-----------
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
Mitjà. Ha participat en vàries formacions TIC i està en procés d’integrar-les en la seva feina diària a l’aula.
-----------
Tipus d’escola
Concertada
-----------
Localització del centre
Ciutat mitjana
-----------
Connexió
Internet. ADSL
-----------
Localització dels recursos tecnològics
Aula d’informàtica. Aula d’anglès
-----------
Situació sòcio - econòmica dels alumnes
Classe mitja-alta
-----------
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes
4t CMP
-----------
Àrea / unitat
Anglès (i Medi Social)
-----------
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
Cercar informació sobre la situació geogràfica, els principals fets històrics, i fets i expressions culturals del propi país. Elaborar muntatges PowerPoint en anglès on es reculli aquesta informació transformada en guia turística. Enviar-la a la resta de centres participants en el projecte.
Rebre i comentar la informació dels altres centres.
Elaborar la guia turística conjunta final
-----------
Nivell d’aprenentatge esperat
Es pretén que els/les alumnes cerquin la informació, la seleccionin, la processin i la utilitzin de forma adequada i en el suport proposat (PowerPoint) per tal de donar-la a conèixer als companys de les escoles europees participants i que ho facin de forma autònoma.
Es pretén que siguin capaços d’interpretar i comprendre la informació que els arribarà procedent de la resta de centres europeus.
A partir d’aquest trànsit d’informacions, s’espera que els alumnes construeixin els seus aprenentatges sobre el propi país i cultura i sobre la resta de països i cultures implicades en el projecte.
Es pretén que utilitzin la llengua anglesa com a llengua de comunicació d’una manera espontània i natural, aplicant allò que han après anteriorment a l’aula.
-----------
Tipus d’activitat
Projecte telemàtic col·laboratiu a nivell europeu.
-----------
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
Ordinadors portàtils amb connexió a Internet, programes Word i PowerPoint, plataforma eTwinning (videoconferència, xat i correu electrònic)
eTwinning
Raó per la qual la fa servir
És una oportunitat per als alumnes de poder entrar en contacte amb altres estudiants que viuen en països molt diferents al propi, poder conèixer la realitat d’aquest països, aprendre a mostrar actituds de respecte i curiositat vers aquestes cultures i, evidentment, és una oportunitat per utilitzar l’anglès d’una manera real, amb fins comunicatius
------------
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
Organització del treball individual i en grup, cerca i selecció d’informació rellevant, síntesi d’aquest i transformació per tal d’elaborar materials per a d’altres alumnes, avaluació del procés i del treball realitzat.
-----------
Dificultats trobades
De vegades la connexió a Internet no ha estat possible, cosa que ha dificultat el compliment dels plaços d’entrega dels muntatges PowerPoint entre els països.
-----------
Ajuda / col·laboració emprada
Coordinador d’informàtica del centre
-----------
Rol del professor
Mediar, ajudar a solucionar problemes tècnics, facilitar el procés d’aprenentatge, motivar, avaluar.
-----------
Rol de l’estudiant
Membre actiu del projecte, organitzador, col·laborador, avaluador.
-----------
Resultats
Observacions
És bo comptar amb la col·laboració de més companys i companyes, ja que d’altra manera, el volum i la complexitat del treball pot influir negativament en tot el procés i generar reaccions totalment contràries a les que estem buscant.
-----------
Avaluació de l’aprenentatge
Treball individual/en grup; organització i solució de problemes/dinàmica grupal; tractament de la informació; producte final (adequació i qualitat)
-----------
Lliçó apresa pel professor
Els projectes a nivell europeu són un ingredient més pel que fa a la motivació de l’alumnat. Aquests veuen una finalitat real per la qual realitzar el treball, per la qual parlar en anglès.
-----------
Història completa
Entrevistador: Com va conèixer els projectes eTwinning?
Professor: Me’n va parlar una companya i, casualment, al cap d’uns dies, en unes jornades dirigides al professorat de llengües estrangeres hi havia una xerrada sobre el tema. Hi vaig assistir, vaig conèixer algunes experiències i vaig començar a considerar la idea de dur-ho a terme.
Entrevistador: Qualsevol professor o professora de qualsevol àrea pot participar en un projecte d’aquestes característiques?
Professor: Sí. Prèviament cal dur a terme un curs de formació telemàtica que organitza el MEC. El fan dues vegades cada curs. Són 40 hores de formació i bàsicament es tracta el tema del treball cooperatiu i l’entorn eTwinning a partir de l’ús fictici de la seva plataforma. Ve a ser una mena d’entrenament per tal de conèixer totes les possibilitats i usos que ofereix l’espai eTwinning quan estàs duent a terme un projecte. No suposa massa dificultat i tothom amb un mínim de coneixements el pot fer tranquil·lament.
Entrevistador: Com es posa en contacte un centre amb la resta de centres participants europeus?
Professor: En aquest cas concret però també en qualsevol altre cas d’un projecte eTwinning s’han de seguir una sèrie de passos. Primerament has de tenir clara una idea bàsica del projecte que vols dur a terme. Quan això ho tens clar, accedeixes a l’entorn eTwinning, expliques a grans trets quina és la teva idea en un fòrum que hi ha habilitat i, des d’aquell moment comences a buscar “socis”. Pots filtrar la cerca de socis segons diferents criteris. Els centres interessats i que compleixen els requisits que tu prèviament has establert poden deixar-te missatges o bé al mateix fòrum o bé a la bústia de la que disposes en el mateix entorn. Un cop entres en contacte amb els diferents centres i consensues les bases del projecte comú que es vol dur a terme, cal comunicar “l’agermanament” a l’anomenat “centre nacional de suport”. Aquest “aprova” la proposta i, a partir d’aquell moment es consolida l’agermanament i ja es pot començar a treballar. Et concedeixen un espai de treball amb eines diverses (fòrum, xat, etc.). A partir de llavors, és moment de posar fil a l’agulla i començar a treballar.
Entrevistador: Sembla una mica complicat...
Professor: En absolut. A més, el curs de formació que et deia abans t’ensenya a fer tot el procés pas per pas.
Entrevistador: Com acullen la idea els alumnes?
Professor: En principi sempre els fa molta il·lusió treballar amb companys d’altres països. Potser el que els “frena” una mica és el tema de l’idioma, ja que la llengua de comunicació que triem és l’anglès. De tota manera, mica en mica van superant pors i es llancen a fer servir la llengua d’una manera desacomplexada, buscant la comunicació, que és el que pretenem al cap i a la fi.
Entrevistador: Els costa treballar en aquest tipus de projectes, en projectes telemàtics?
Professor: La veritat és que no massa. Estan acostumats a treballar en grup. Això no deixa de ser un treball en grup. Únicament canvia la manera de plantejar-lo (l’anacronia) i les eines que fem servir per comunicar-nos. És una nova experiència per a ells, però de seguida s’hi acostumen i fan anar les videoconferències i els xats com aquell qui parla amb el veí del costat
Entrevistador: Es pot afirmar que gràcies al projecte aprenen d’una manera significativa?
Professor: Efectivament, i a més d’un nivell. Podem parlar des del punt de vista dels continguts més relacionats amb l’àrea de Coneixement del Medi Social. Des d’aquí treballem geografia, història, pintura, música, esport, etc. tant del nostre propi país com dels altres. És una tasca molt enriquidora recuperar continguts que ja havien estat treballats en cursos anteriors i tornar-los a tractar d’una forma autònoma i amb una finalitat totalment diferent i pràctica. Et puc assegurar que l’aprenentatge d’aquests continguts és significatiu. Partim del que l’alumne sap i recol·loquem tot allò nou que està descobrint, per tal d’elaborar un nou aprenentatge que doni resposta a les necessitats actuals de l’alumne (entre elles, realitzar la tasca del projecte). A nivell de llengua anglesa podríem dir el mateix; i també a nivell d’anàlisi del propi procés d’aprenentatge de cada alumne.
Entrevistador: És complicat integrar un projecte com el que estan fent en el dia a dia de l’escola?
Professor: Bé, de fet una mica sí que ho és, ja que l’ús de les TIC es limita molt a l’hora d’informàtica i costa una mica d’entendre que en d’altres moments és necessari poder utilitzar les eines TIC i tots aquells coneixements adquirits a la classe d’informàtica per tal d’avançar i treballar en altres àrees. L’ús de les TIC en les àrees en general crec que no ha de ser una cosa puntual, sinó que s’ha de potenciar l’ús d’aquestes d’una manera totalment normal i habitual en qualsevol àrea. Els projectes eTwinning ens donen aquesta oportunitat des de l’àrea d’anglès, tot i que el treball sigui interdisciplinar. L’ús de la llengua, tant a nivell escrit com, sobretot, oral representa una bona oportunitat d’utilitzar l’anglès que han après amb finalitats reals, lluny de les situacions, jocs, etc, que normalment proposen els llibres de text
Entrevistador: És, doncs, partidari de treballar sense llibres?
Professor: Un llibre no és garantia de treballar bé o d’estar treballant allò que més interessa o convé als teus alumnes. Des d’un projecte eTwinning com el que estem duent a terme és possible treballar tant o més, diria jo, anglès que el que es treballa en un llibre de text. I de manera molt més motivadora, real i memorable. Hi ha un proverbi xinès que diu: “Quan sento, oblido; quan escolto, recordo; quan faig, entenc”. Crec que resumeix perfectament l’ànima del que pretenem. A més, el fet que les noves tecnologies ens acostin a la resta del món de manera permanent, ens obre les portes a potenciar l’ús de l’anglès als nostres alumnes, un ús real d’aquesta llengua, que és el que realment fa que s’aprengui.
Entrevistador: Realment és així. Moltes gràcies per haver-me atès tan amablement.
Professor: Ha estat un plaer.
Aprenentatge significatiu:n'hi ha hagut?
Fent un pas més enllà, parlarem ara del que ha suposat aquesta activitat de tipus constructivista com són els models d’experiències respecte l’aprenentatge significatiu. Així com en el cas que vaig compartir queda clar que hi ha hagut aprenentatge significatiu i quin ha estat el paper de les TIC, també puc afirmar que a través dels models d’històries, nosaltres com a alumnes també hem experimentat un aprenentatge significatiu. Hem estat davant d’un intent de potenciació de l’aprenentatge significatiu amb l’ajuda de les TIC.
En primer lloc, cal tenir clar el concepte del modelatges d’històries i les seves característiques, tal i com explicava en la introducció. Si considerem aquesta activitat com a una activitat constructivista que segons el RCB o raonament basat en casos consisteix en l’emmagatzematge dels coneixements en forma d’històries per tal que, davant d’una situació nova siguem capaços de trobar una història viscuda prèviament (o simplement escoltada, llegida, en tant que alguns autors ho considerem com una vivència dels fenòmens relatats) que ens permeti aplicar lliçons allà apreses al cas que ens trobem actualment.
Per a nosaltres, la font de recursos, d’històries ha estat la base de dades KITE i, en menor escala però en la mateixa línia, el fòrum de l’assignatura. Les TIC han jugat un paper crucial en aquest espai de consulta. De vegades de forma conscient i de vegades no tant, hem utilitzat les TIC per tal de posar en moviment tota aquesta “estructura” de coneixement per tal de treure’n el rendiment pertinent. Per citar alguns exemples, les TIC han intervingut a l’hora de cercar les històries –cerca que obeeix a tota una sèrie de classificacions i paràmetres que permeten acotar el procés i centrar-te només en aquelles històries rellevants per a tu en aquell moment seleccionant-les segons context, intencionalitat, assignatura, etc-, han intervingut decisivament a l’hora de posar-les a l’abast i compartir-les d’una manera permanent amb la resta de companys, facilitant així el modelatge d’històries, ja que les posa a l’abast ràpidament i, en el cas del fòrum, permet la interacció entre els autors de cada experiència, cosa que pot enriquir definitivament l’activitat. No podem oblidar que, des de les diferents realitats quant a experiència en l’ús de les TIC dels alumnes de la nostra aula, de ben segur que les TIC també, en alguns casos, han tingut la funció de facilitar, de manera més o menys conscient, l’aprenentatge de l’ús d’eines tecnològiques, com per exemple, un cercador.
Tant quan hem utilitzat KITE com quan hem utilitzat la carpeta habilitada en el fòrum de l’assignatura per compartir les històries de cada alumne, hem pogut comparar les històries, comparació facilitada en gran mesura per la coincidència en estructura de totes les històries, seguint les directrius dels casos KITE (variables i entrevista). Aquesta cerca comparada, emparada pel filtratge que un prèviament hi hagi volgut aplicar, permet trobar amb facilitat allò que dèiem abans: històries que es puguin vincular als nostres coneixements previs, tot i els aspectes que puguin esdevenir contrast entre uns i altres. La diversitat d’enfocaments d’un mateix problema, les possibles semblances que hi pugui haver entre els casos, entre els contextos d’aplicació, etc. esdevenen una eina més que potencia l’arribada a un aprenentatge significatiu, creat a partir de la necessitat de resoldre alguna situació concreta i que cerca en les històries punts de referència i de dissonància que ajudin a avançar en el procés de resolució d’aquest. M’agradaria destacar, en aquesta línia, les històries de dues companyes de l’aula, la Gemma i la Marina, les qual han aportat casos en els quals es tracten les webquest. Tot i salvar les distàncies entre les webquest i els projectes eTwinning, podem aprendre a partir d’aquestes històries en tant que també tracten el tema del treball col·laboratiu, de la cerca, selecció i transformació de la informació, d’autonomia de treball, etc. En certa manera, podem afirmar que són històries que jo mateixa he pogut vincular als meus coneixements previs sobre el tema i que m’ha fet arribar a la conclusió que hi ha aspectes de les tasques que es duen a terme en el projecte, seguint l’exemple que ens ocupa, que poden o han de ser modificades, canviades.
CONCLUSIONS
A mode de conclusió, puc dir que el fet d’haver experimentat en primera persona la construcció de models de les experiències d’altres companys ha estat per a mi un aprenentatge significatiu.
Ha estat un aprenentatge, primer de tot, actiu, cercant les històries, seleccionant-les, integrant-les, adaptant la meva tasca docent al que les històries m’havien aportat...
Ha estat també un aprenentatge constructiu, ja que he partit dels meus coneixements previs i, moguda per un interès determinat, he cercat aquelles històries que s’hi apropaven més. Cercar històries d’aquestes característiques és una tasca que es veu clarament afavorida per la presència de bases de casos com ara KITE (considerant com a base de casos també per a la realització d’aquesta tasca la carpeta del fòrum on hem compartit experiències). El cercador d’aquesta base de dades, l’estructura en variables que abans explicava –el qual permet fer-te’n una idea general ràpida- i l’entrevista –la qual permet conèixer més detalladament la història- han permès anar perfilant els diferents aspectes de cada història i anar seleccionant aquelles que més s’acostessin al meu interès (en aquest cas el treball col·laboratiu en l’àmbit d’aplicació real de la llengua estrangera).
Ha estat un aprenentatge col·laboratiu, amb la intervenció dels companys i del consultor, essencial per tal que la construcció de models de les experiències dels altres es pugui dur a terme.
Ha estat intencional en tant que hi havia un interès, una intenció d’aprendre.
Ha estat conversacional, desenvolupat en u context de comunicació i intercanvi (fòrum).
Ha estat contextualitzat, ja que totes les històries s’emmarquen en un context educatiu real i això n’és un valor afegit.
Ha estat un aprenentatge reflexiu, en tant que la reflexió s’ha donat en les diverses fases del procés: a partir de les històries dels companys, a partir del voler integrar-les i a partir de la reflexió que estem fent en aquest moment.
Les TIC han tingut un paper facilitador durant tot aquest procés d’aprenentatge significatiu. El seu ús, tant directe com indirecte (base de dades, cercadors, fòrum, etc) han permès el fet de poder construir nous aprenentatges. És una mostra més de la funció de suport de les TIC en el procés: són mitjans i no finalitats.
Des d’ara puc dir que estic replantejant tant la incorporació del modelatge d’històries en la meva pràctica docent com el nou enfocament que crec que cal que li doni a l’ús de les TIC en la meva feina diària.
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
A través d’un projecte d’agermanament amb escoles europees eTwinning, els/les alumnes de 4t de Primària elaboren una guia turística en anglès de la seva ciutat i del seu país i, al mateix temps, reben la informació necessària per elaborar la guia d’altres tres països europeus (i de les seves tres respectives ciutats): Polònia, Grècia i Romania. Es tracta d’un intercanvi d’informació per tal d’elaborar una guia conjunta, que contingui la informació més rellevant d’aquests quatre països i de les 4 ciutats on es troben els centres educatius que participen en el projecte.
Índex
Contingut
Accés al text
Context General
Experiència en ensenyament
13 anys
-----------
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
Mitjà. Ha participat en vàries formacions TIC i està en procés d’integrar-les en la seva feina diària a l’aula.
-----------
Tipus d’escola
Concertada
-----------
Localització del centre
Ciutat mitjana
-----------
Connexió
Internet. ADSL
-----------
Localització dels recursos tecnològics
Aula d’informàtica. Aula d’anglès
-----------
Situació sòcio - econòmica dels alumnes
Classe mitja-alta
-----------
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes
4t CMP
-----------
Àrea / unitat
Anglès (i Medi Social)
-----------
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
Cercar informació sobre la situació geogràfica, els principals fets històrics, i fets i expressions culturals del propi país. Elaborar muntatges PowerPoint en anglès on es reculli aquesta informació transformada en guia turística. Enviar-la a la resta de centres participants en el projecte.
Rebre i comentar la informació dels altres centres.
Elaborar la guia turística conjunta final
-----------
Nivell d’aprenentatge esperat
Es pretén que els/les alumnes cerquin la informació, la seleccionin, la processin i la utilitzin de forma adequada i en el suport proposat (PowerPoint) per tal de donar-la a conèixer als companys de les escoles europees participants i que ho facin de forma autònoma.
Es pretén que siguin capaços d’interpretar i comprendre la informació que els arribarà procedent de la resta de centres europeus.
A partir d’aquest trànsit d’informacions, s’espera que els alumnes construeixin els seus aprenentatges sobre el propi país i cultura i sobre la resta de països i cultures implicades en el projecte.
Es pretén que utilitzin la llengua anglesa com a llengua de comunicació d’una manera espontània i natural, aplicant allò que han après anteriorment a l’aula.
-----------
Tipus d’activitat
Projecte telemàtic col·laboratiu a nivell europeu.
-----------
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
Ordinadors portàtils amb connexió a Internet, programes Word i PowerPoint, plataforma eTwinning (videoconferència, xat i correu electrònic)
eTwinning
Raó per la qual la fa servir
És una oportunitat per als alumnes de poder entrar en contacte amb altres estudiants que viuen en països molt diferents al propi, poder conèixer la realitat d’aquest països, aprendre a mostrar actituds de respecte i curiositat vers aquestes cultures i, evidentment, és una oportunitat per utilitzar l’anglès d’una manera real, amb fins comunicatius
------------
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
Organització del treball individual i en grup, cerca i selecció d’informació rellevant, síntesi d’aquest i transformació per tal d’elaborar materials per a d’altres alumnes, avaluació del procés i del treball realitzat.
-----------
Dificultats trobades
De vegades la connexió a Internet no ha estat possible, cosa que ha dificultat el compliment dels plaços d’entrega dels muntatges PowerPoint entre els països.
-----------
Ajuda / col·laboració emprada
Coordinador d’informàtica del centre
-----------
Rol del professor
Mediar, ajudar a solucionar problemes tècnics, facilitar el procés d’aprenentatge, motivar, avaluar.
-----------
Rol de l’estudiant
Membre actiu del projecte, organitzador, col·laborador, avaluador.
-----------
Resultats
Observacions
És bo comptar amb la col·laboració de més companys i companyes, ja que d’altra manera, el volum i la complexitat del treball pot influir negativament en tot el procés i generar reaccions totalment contràries a les que estem buscant.
-----------
Avaluació de l’aprenentatge
Treball individual/en grup; organització i solució de problemes/dinàmica grupal; tractament de la informació; producte final (adequació i qualitat)
-----------
Lliçó apresa pel professor
Els projectes a nivell europeu són un ingredient més pel que fa a la motivació de l’alumnat. Aquests veuen una finalitat real per la qual realitzar el treball, per la qual parlar en anglès.
-----------
Història completa
Entrevistador: Com va conèixer els projectes eTwinning?
Professor: Me’n va parlar una companya i, casualment, al cap d’uns dies, en unes jornades dirigides al professorat de llengües estrangeres hi havia una xerrada sobre el tema. Hi vaig assistir, vaig conèixer algunes experiències i vaig començar a considerar la idea de dur-ho a terme.
Entrevistador: Qualsevol professor o professora de qualsevol àrea pot participar en un projecte d’aquestes característiques?
Professor: Sí. Prèviament cal dur a terme un curs de formació telemàtica que organitza el MEC. El fan dues vegades cada curs. Són 40 hores de formació i bàsicament es tracta el tema del treball cooperatiu i l’entorn eTwinning a partir de l’ús fictici de la seva plataforma. Ve a ser una mena d’entrenament per tal de conèixer totes les possibilitats i usos que ofereix l’espai eTwinning quan estàs duent a terme un projecte. No suposa massa dificultat i tothom amb un mínim de coneixements el pot fer tranquil·lament.
Entrevistador: Com es posa en contacte un centre amb la resta de centres participants europeus?
Professor: En aquest cas concret però també en qualsevol altre cas d’un projecte eTwinning s’han de seguir una sèrie de passos. Primerament has de tenir clara una idea bàsica del projecte que vols dur a terme. Quan això ho tens clar, accedeixes a l’entorn eTwinning, expliques a grans trets quina és la teva idea en un fòrum que hi ha habilitat i, des d’aquell moment comences a buscar “socis”. Pots filtrar la cerca de socis segons diferents criteris. Els centres interessats i que compleixen els requisits que tu prèviament has establert poden deixar-te missatges o bé al mateix fòrum o bé a la bústia de la que disposes en el mateix entorn. Un cop entres en contacte amb els diferents centres i consensues les bases del projecte comú que es vol dur a terme, cal comunicar “l’agermanament” a l’anomenat “centre nacional de suport”. Aquest “aprova” la proposta i, a partir d’aquell moment es consolida l’agermanament i ja es pot començar a treballar. Et concedeixen un espai de treball amb eines diverses (fòrum, xat, etc.). A partir de llavors, és moment de posar fil a l’agulla i començar a treballar.
Entrevistador: Sembla una mica complicat...
Professor: En absolut. A més, el curs de formació que et deia abans t’ensenya a fer tot el procés pas per pas.
Entrevistador: Com acullen la idea els alumnes?
Professor: En principi sempre els fa molta il·lusió treballar amb companys d’altres països. Potser el que els “frena” una mica és el tema de l’idioma, ja que la llengua de comunicació que triem és l’anglès. De tota manera, mica en mica van superant pors i es llancen a fer servir la llengua d’una manera desacomplexada, buscant la comunicació, que és el que pretenem al cap i a la fi.
Entrevistador: Els costa treballar en aquest tipus de projectes, en projectes telemàtics?
Professor: La veritat és que no massa. Estan acostumats a treballar en grup. Això no deixa de ser un treball en grup. Únicament canvia la manera de plantejar-lo (l’anacronia) i les eines que fem servir per comunicar-nos. És una nova experiència per a ells, però de seguida s’hi acostumen i fan anar les videoconferències i els xats com aquell qui parla amb el veí del costat
Entrevistador: Es pot afirmar que gràcies al projecte aprenen d’una manera significativa?
Professor: Efectivament, i a més d’un nivell. Podem parlar des del punt de vista dels continguts més relacionats amb l’àrea de Coneixement del Medi Social. Des d’aquí treballem geografia, història, pintura, música, esport, etc. tant del nostre propi país com dels altres. És una tasca molt enriquidora recuperar continguts que ja havien estat treballats en cursos anteriors i tornar-los a tractar d’una forma autònoma i amb una finalitat totalment diferent i pràctica. Et puc assegurar que l’aprenentatge d’aquests continguts és significatiu. Partim del que l’alumne sap i recol·loquem tot allò nou que està descobrint, per tal d’elaborar un nou aprenentatge que doni resposta a les necessitats actuals de l’alumne (entre elles, realitzar la tasca del projecte). A nivell de llengua anglesa podríem dir el mateix; i també a nivell d’anàlisi del propi procés d’aprenentatge de cada alumne.
Entrevistador: És complicat integrar un projecte com el que estan fent en el dia a dia de l’escola?
Professor: Bé, de fet una mica sí que ho és, ja que l’ús de les TIC es limita molt a l’hora d’informàtica i costa una mica d’entendre que en d’altres moments és necessari poder utilitzar les eines TIC i tots aquells coneixements adquirits a la classe d’informàtica per tal d’avançar i treballar en altres àrees. L’ús de les TIC en les àrees en general crec que no ha de ser una cosa puntual, sinó que s’ha de potenciar l’ús d’aquestes d’una manera totalment normal i habitual en qualsevol àrea. Els projectes eTwinning ens donen aquesta oportunitat des de l’àrea d’anglès, tot i que el treball sigui interdisciplinar. L’ús de la llengua, tant a nivell escrit com, sobretot, oral representa una bona oportunitat d’utilitzar l’anglès que han après amb finalitats reals, lluny de les situacions, jocs, etc, que normalment proposen els llibres de text
Entrevistador: És, doncs, partidari de treballar sense llibres?
Professor: Un llibre no és garantia de treballar bé o d’estar treballant allò que més interessa o convé als teus alumnes. Des d’un projecte eTwinning com el que estem duent a terme és possible treballar tant o més, diria jo, anglès que el que es treballa en un llibre de text. I de manera molt més motivadora, real i memorable. Hi ha un proverbi xinès que diu: “Quan sento, oblido; quan escolto, recordo; quan faig, entenc”. Crec que resumeix perfectament l’ànima del que pretenem. A més, el fet que les noves tecnologies ens acostin a la resta del món de manera permanent, ens obre les portes a potenciar l’ús de l’anglès als nostres alumnes, un ús real d’aquesta llengua, que és el que realment fa que s’aprengui.
Entrevistador: Realment és així. Moltes gràcies per haver-me atès tan amablement.
Professor: Ha estat un plaer.
Aprenentatge significatiu:n'hi ha hagut?
Fent un pas més enllà, parlarem ara del que ha suposat aquesta activitat de tipus constructivista com són els models d’experiències respecte l’aprenentatge significatiu. Així com en el cas que vaig compartir queda clar que hi ha hagut aprenentatge significatiu i quin ha estat el paper de les TIC, també puc afirmar que a través dels models d’històries, nosaltres com a alumnes també hem experimentat un aprenentatge significatiu. Hem estat davant d’un intent de potenciació de l’aprenentatge significatiu amb l’ajuda de les TIC.
En primer lloc, cal tenir clar el concepte del modelatges d’històries i les seves característiques, tal i com explicava en la introducció. Si considerem aquesta activitat com a una activitat constructivista que segons el RCB o raonament basat en casos consisteix en l’emmagatzematge dels coneixements en forma d’històries per tal que, davant d’una situació nova siguem capaços de trobar una història viscuda prèviament (o simplement escoltada, llegida, en tant que alguns autors ho considerem com una vivència dels fenòmens relatats) que ens permeti aplicar lliçons allà apreses al cas que ens trobem actualment.
Per a nosaltres, la font de recursos, d’històries ha estat la base de dades KITE i, en menor escala però en la mateixa línia, el fòrum de l’assignatura. Les TIC han jugat un paper crucial en aquest espai de consulta. De vegades de forma conscient i de vegades no tant, hem utilitzat les TIC per tal de posar en moviment tota aquesta “estructura” de coneixement per tal de treure’n el rendiment pertinent. Per citar alguns exemples, les TIC han intervingut a l’hora de cercar les històries –cerca que obeeix a tota una sèrie de classificacions i paràmetres que permeten acotar el procés i centrar-te només en aquelles històries rellevants per a tu en aquell moment seleccionant-les segons context, intencionalitat, assignatura, etc-, han intervingut decisivament a l’hora de posar-les a l’abast i compartir-les d’una manera permanent amb la resta de companys, facilitant així el modelatge d’històries, ja que les posa a l’abast ràpidament i, en el cas del fòrum, permet la interacció entre els autors de cada experiència, cosa que pot enriquir definitivament l’activitat. No podem oblidar que, des de les diferents realitats quant a experiència en l’ús de les TIC dels alumnes de la nostra aula, de ben segur que les TIC també, en alguns casos, han tingut la funció de facilitar, de manera més o menys conscient, l’aprenentatge de l’ús d’eines tecnològiques, com per exemple, un cercador.
Tant quan hem utilitzat KITE com quan hem utilitzat la carpeta habilitada en el fòrum de l’assignatura per compartir les històries de cada alumne, hem pogut comparar les històries, comparació facilitada en gran mesura per la coincidència en estructura de totes les històries, seguint les directrius dels casos KITE (variables i entrevista). Aquesta cerca comparada, emparada pel filtratge que un prèviament hi hagi volgut aplicar, permet trobar amb facilitat allò que dèiem abans: històries que es puguin vincular als nostres coneixements previs, tot i els aspectes que puguin esdevenir contrast entre uns i altres. La diversitat d’enfocaments d’un mateix problema, les possibles semblances que hi pugui haver entre els casos, entre els contextos d’aplicació, etc. esdevenen una eina més que potencia l’arribada a un aprenentatge significatiu, creat a partir de la necessitat de resoldre alguna situació concreta i que cerca en les històries punts de referència i de dissonància que ajudin a avançar en el procés de resolució d’aquest. M’agradaria destacar, en aquesta línia, les històries de dues companyes de l’aula, la Gemma i la Marina, les qual han aportat casos en els quals es tracten les webquest. Tot i salvar les distàncies entre les webquest i els projectes eTwinning, podem aprendre a partir d’aquestes històries en tant que també tracten el tema del treball col·laboratiu, de la cerca, selecció i transformació de la informació, d’autonomia de treball, etc. En certa manera, podem afirmar que són històries que jo mateixa he pogut vincular als meus coneixements previs sobre el tema i que m’ha fet arribar a la conclusió que hi ha aspectes de les tasques que es duen a terme en el projecte, seguint l’exemple que ens ocupa, que poden o han de ser modificades, canviades.
CONCLUSIONS
A mode de conclusió, puc dir que el fet d’haver experimentat en primera persona la construcció de models de les experiències d’altres companys ha estat per a mi un aprenentatge significatiu.
Ha estat un aprenentatge, primer de tot, actiu, cercant les històries, seleccionant-les, integrant-les, adaptant la meva tasca docent al que les històries m’havien aportat...
Ha estat també un aprenentatge constructiu, ja que he partit dels meus coneixements previs i, moguda per un interès determinat, he cercat aquelles històries que s’hi apropaven més. Cercar històries d’aquestes característiques és una tasca que es veu clarament afavorida per la presència de bases de casos com ara KITE (considerant com a base de casos també per a la realització d’aquesta tasca la carpeta del fòrum on hem compartit experiències). El cercador d’aquesta base de dades, l’estructura en variables que abans explicava –el qual permet fer-te’n una idea general ràpida- i l’entrevista –la qual permet conèixer més detalladament la història- han permès anar perfilant els diferents aspectes de cada història i anar seleccionant aquelles que més s’acostessin al meu interès (en aquest cas el treball col·laboratiu en l’àmbit d’aplicació real de la llengua estrangera).
Ha estat un aprenentatge col·laboratiu, amb la intervenció dels companys i del consultor, essencial per tal que la construcció de models de les experiències dels altres es pugui dur a terme.
Ha estat intencional en tant que hi havia un interès, una intenció d’aprendre.
Ha estat conversacional, desenvolupat en u context de comunicació i intercanvi (fòrum).
Ha estat contextualitzat, ja que totes les històries s’emmarquen en un context educatiu real i això n’és un valor afegit.
Ha estat un aprenentatge reflexiu, en tant que la reflexió s’ha donat en les diverses fases del procés: a partir de les històries dels companys, a partir del voler integrar-les i a partir de la reflexió que estem fent en aquest moment.
Les TIC han tingut un paper facilitador durant tot aquest procés d’aprenentatge significatiu. El seu ús, tant directe com indirecte (base de dades, cercadors, fòrum, etc) han permès el fet de poder construir nous aprenentatges. És una mostra més de la funció de suport de les TIC en el procés: són mitjans i no finalitats.
Des d’ara puc dir que estic replantejant tant la incorporació del modelatge d’històries en la meva pràctica docent com el nou enfocament que crec que cal que li doni a l’ús de les TIC en la meva feina diària.
Canvi conceptual
En termes generals, ja que no entraré a fer una revisió o valoració qüestió per qüestió, puc constatar una simplicitat conceptual a l’hora de respondre preguntes relacionades amb el paper de la tecnologia enfront el desenvolupament econòmic i social, la neutralitat ideològica o l’objecte d’estudi de la TE, respecte a la major complexitat conceptual que poden presentar les respostes a les mateixes preguntes en aquest moment.
El mateix podem dir de les preguntes del Situa’t del 0 al 10, on observaríem canvis significatius de posicionament, per exemple, en les qüestions TE1, TE2, TC1, TC2, DT1 i DT2, bàsicament tractant els temes citats anteriorment.
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __0____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __8____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___0_____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ___0__
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: ___9__
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __7___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __0_____
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___0_____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____5____
Sobre el mapa conceptual inicial, a grans trets, se li podria aplicar la mateixa descripció, destacant la manca de conceptes importants, com la relació CTS, o el paper de la TE i de les TIC, l’aprenentatge significatiu o el paper del context cultural i social, i de les relacions que s’estableixen entre ells, ja que en el moment de realitzar-lo no havia pogut experimentar amb tots aquests conceptes i, en conseqüència eren desconeguts encara per mi. A la següent pregunta analitzarem amb més deteniment.
Canvi conceptual: n'hi ha hagut?
Tal i com porto explicant fins al moment, crec fermament que hi ha hagut canvi conceptual.
Des de la consideració que aquesta assignatura està evidentment enfocada des d’un punt de vista constructivista, hem de considerar el nostre procés d’aprenentatge com un procés actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu i complex (Jonassen, 1999)
És actiu en tant que nosaltres mateixos, els estudiants, estem compromesos amb aquest procés d’aprenentatge i que som responsables del resultat del processament conscient de la informació que se’ns està oferint des de diverses vies (materials, lectures, activitats, debats, etc.
És constructiu en tant que estem adaptant noves idees a uns coneixements previs que mostràvem en l’avaluació inicial. Intentem realitzar una tasca d’equilibrament que doni significat a les discrepàncies que es creen progressivament quan s’amplien o incrementen els conceptes i, que degut a la seva complexificació, cal reorganitzar. Com a punt de partida tenim el compromís conceptual previ davant l’experiència anterior, però és evident que cal dirigir-nos cap a uns nivells cada vegada més alts de compromís cognitiu vers els nous conceptes
És col·laboratiu en tant que, en el nostre camí cap a un major nivell de compromís cognitiu, tots els companys i companyes i el propi consultor, formant part d’una comunitat d’aprenentatge , col·laboren amb nosaltres a través de les seves aportacions (en el debat, a través dels mapes conceptuals, a través d’ajudes i consells en el fòrum a l’hora de resoldre problemes que van sorgint sobre la marxa, etc.).
Si parlem de comunitat d’aprenentatge, podem parlar d’un procés conversacional, on els estudiants en el marc de la comunitat d’aprenentatge construeixen coneixement des d’una dimensió d’interacció social i de diàleg. En aquest punt em refereixo, en el nostre cas concret al fòrum i a totes aquelles eines que permeten una interacció entre estudiants, com ara el bloc.
És intencional i reflexiu en tant que existeix una motivació, una intencionalitat en el fet de voler aprendre, de voler aconseguir un objectiu cognitiu. De manera progressiva, tenint en compte les possibles dificultats que puguin donar-se durant el procés, intentem aconseguir aquests objectius cognitius de forma intencional, mentre articulem tot allò que hem après i reflexionem sobre les decisions preses i els processos implicats.
Parlem d’un procés contextualitzat, ja que gràcies a les activitats d’aplicació que hem dut a terme (debat, realització de mapes conceptuals,síntesis...) hem pogut treballar amb tasques d’elevada significativitat, tant per la seva relació directa amb el món real –com els diferents fils del debat-, com per estar fonamentats en problemes concrets (relació CTS, per exemple).
Per tant, és inequívoc pensar que a través d’aquesta assignatura estem immersos en un procés d’aprenentatge significatiu i que totes les condicions abans esmentades ens porten a pensar que el canvi conceptual s’ha produït en tant que el procés d’aprenentatge significatiu s’està duent a terme de manera satisfactòria, ja que no estem ampliant conceptes respecte el que ja sabíem prèviament al començament de l’assignatura, sinó que estem reestructurant els conceptes i construint un nou coneixement, amb l’ajuda de la tecnologia, tal i com ja he explicat anteriorment.
Per reforçar aquesta conclusió, penso en un cas semblant d’aprenentatge significatiu, dins del qual vaig experimentar un canvi conceptual. Concretament es tracta d’un curs sobre el treball col·laboratiu, en el qual vaig començar amb una sèrie de conceptes previs però gràcies a la complexificació d’aquests i a la intencionalitat de tots els que formàvem la comunitat d’aprenentatge “alumnes del curs” , a la interacció entre tots els membres d’aquesta comunitat, al diàleg, a la negociació interna i externa i al progressiu compromís cognitiu, vaig acabar experimentant un canvi conceptual que em portà a considerar el treball col·laboratiu des d’una dimensió que encara no m’havia arribat a plantejar mai. Tot i ser un cas molt diferent al que ens ocupa en aquesta activitat, considero que és un cas paral·lel i que, en certa forma, s’apropa bastant al que ha passat en aquesta assignatura.
CONCLUSIONS
La pregunta clau d’aquesta activitat és si considerem que estem aprenent en aquesta assignatura o simplement estem ampliant conceptes sobre la mateixa estructura bàsica.
Tenint en compte tota l’argumentació anterior, puc afirmar que estic aprenent i no ampliant conceptes sense avançar estructuralment parlant. El punt de vista constructivista amb el que hem analitzat l’aprenentatge significatiu és la base on sustentar l’afirmació. Si tenim en compte les activitats que hem portat a terme, des de la consulta de materials, l’estudi personal, la realització d’un debat seguint unes normes d’argumentació, l’elaboració de mapes conceptuals per reforçar les nostres argumentacions o per sintetitzar les noves idees que estàvem copsant, han estat realitzades d’una forma guiada vers l’adquisició i desenvolupament del nostre compromís cognitiu, és a dir, amb lla intenció de fer-nos replantejar, reflexionar, reestructurar els nostres conceptes previs per anar integrant de forma progressiva tota aquella informació que anàvem obtenint de nou a cada activitat.
La interacció amb la resta de companys i amb el consultor, tal i com ja he explicat anteriorment ha estat també cabdal, tenint en compte la dimensió social de l’aprenentatge, la comunitat d’aprenentatge que negocia, consensua, comparteix i es dóna suport quan cal, per què no.
La tecnologia també ha tingut el seu paper destacat en tot aquest procés, tot i que en dimensions ben diferents. Per exemple, podem parlar de tot l’entorn UOC, on la comunicació és l’activitat primordial. Podem parlar del bloc, que com a eina 2.0 és ideal per tal de compartir amb la resta de membres de la comunitat d’aprenentatge i per reflectir el nostre aprenentatge de manera eficaç. Podem parlar, ja per acabar, de Cmaps, una eina que és capaç d’implicar-te en una tasca realista i significativa, en una tasca rellevant per als nostres interessos. Ha permès, entre d’altres coses, que poguéssim aplicar el coneixement adquirit a situacions reals. Ens pot servir per mostrar d’una manera gràfica l’evolució del nostre procés d’aprenentatge i demostrar que estem aprenent.
El mateix podem dir de les preguntes del Situa’t del 0 al 10, on observaríem canvis significatius de posicionament, per exemple, en les qüestions TE1, TE2, TC1, TC2, DT1 i DT2, bàsicament tractant els temes citats anteriorment.
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __0____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __8____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___0_____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ___0__
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: ___9__
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __7___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __0_____
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___0_____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____5____
Sobre el mapa conceptual inicial, a grans trets, se li podria aplicar la mateixa descripció, destacant la manca de conceptes importants, com la relació CTS, o el paper de la TE i de les TIC, l’aprenentatge significatiu o el paper del context cultural i social, i de les relacions que s’estableixen entre ells, ja que en el moment de realitzar-lo no havia pogut experimentar amb tots aquests conceptes i, en conseqüència eren desconeguts encara per mi. A la següent pregunta analitzarem amb més deteniment.
Canvi conceptual: n'hi ha hagut?
Tal i com porto explicant fins al moment, crec fermament que hi ha hagut canvi conceptual.
Des de la consideració que aquesta assignatura està evidentment enfocada des d’un punt de vista constructivista, hem de considerar el nostre procés d’aprenentatge com un procés actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu i complex (Jonassen, 1999)
És actiu en tant que nosaltres mateixos, els estudiants, estem compromesos amb aquest procés d’aprenentatge i que som responsables del resultat del processament conscient de la informació que se’ns està oferint des de diverses vies (materials, lectures, activitats, debats, etc.
És constructiu en tant que estem adaptant noves idees a uns coneixements previs que mostràvem en l’avaluació inicial. Intentem realitzar una tasca d’equilibrament que doni significat a les discrepàncies que es creen progressivament quan s’amplien o incrementen els conceptes i, que degut a la seva complexificació, cal reorganitzar. Com a punt de partida tenim el compromís conceptual previ davant l’experiència anterior, però és evident que cal dirigir-nos cap a uns nivells cada vegada més alts de compromís cognitiu vers els nous conceptes
És col·laboratiu en tant que, en el nostre camí cap a un major nivell de compromís cognitiu, tots els companys i companyes i el propi consultor, formant part d’una comunitat d’aprenentatge , col·laboren amb nosaltres a través de les seves aportacions (en el debat, a través dels mapes conceptuals, a través d’ajudes i consells en el fòrum a l’hora de resoldre problemes que van sorgint sobre la marxa, etc.).
Si parlem de comunitat d’aprenentatge, podem parlar d’un procés conversacional, on els estudiants en el marc de la comunitat d’aprenentatge construeixen coneixement des d’una dimensió d’interacció social i de diàleg. En aquest punt em refereixo, en el nostre cas concret al fòrum i a totes aquelles eines que permeten una interacció entre estudiants, com ara el bloc.
És intencional i reflexiu en tant que existeix una motivació, una intencionalitat en el fet de voler aprendre, de voler aconseguir un objectiu cognitiu. De manera progressiva, tenint en compte les possibles dificultats que puguin donar-se durant el procés, intentem aconseguir aquests objectius cognitius de forma intencional, mentre articulem tot allò que hem après i reflexionem sobre les decisions preses i els processos implicats.
Parlem d’un procés contextualitzat, ja que gràcies a les activitats d’aplicació que hem dut a terme (debat, realització de mapes conceptuals,síntesis...) hem pogut treballar amb tasques d’elevada significativitat, tant per la seva relació directa amb el món real –com els diferents fils del debat-, com per estar fonamentats en problemes concrets (relació CTS, per exemple).
Per tant, és inequívoc pensar que a través d’aquesta assignatura estem immersos en un procés d’aprenentatge significatiu i que totes les condicions abans esmentades ens porten a pensar que el canvi conceptual s’ha produït en tant que el procés d’aprenentatge significatiu s’està duent a terme de manera satisfactòria, ja que no estem ampliant conceptes respecte el que ja sabíem prèviament al començament de l’assignatura, sinó que estem reestructurant els conceptes i construint un nou coneixement, amb l’ajuda de la tecnologia, tal i com ja he explicat anteriorment.
Per reforçar aquesta conclusió, penso en un cas semblant d’aprenentatge significatiu, dins del qual vaig experimentar un canvi conceptual. Concretament es tracta d’un curs sobre el treball col·laboratiu, en el qual vaig començar amb una sèrie de conceptes previs però gràcies a la complexificació d’aquests i a la intencionalitat de tots els que formàvem la comunitat d’aprenentatge “alumnes del curs” , a la interacció entre tots els membres d’aquesta comunitat, al diàleg, a la negociació interna i externa i al progressiu compromís cognitiu, vaig acabar experimentant un canvi conceptual que em portà a considerar el treball col·laboratiu des d’una dimensió que encara no m’havia arribat a plantejar mai. Tot i ser un cas molt diferent al que ens ocupa en aquesta activitat, considero que és un cas paral·lel i que, en certa forma, s’apropa bastant al que ha passat en aquesta assignatura.
CONCLUSIONS
La pregunta clau d’aquesta activitat és si considerem que estem aprenent en aquesta assignatura o simplement estem ampliant conceptes sobre la mateixa estructura bàsica.
Tenint en compte tota l’argumentació anterior, puc afirmar que estic aprenent i no ampliant conceptes sense avançar estructuralment parlant. El punt de vista constructivista amb el que hem analitzat l’aprenentatge significatiu és la base on sustentar l’afirmació. Si tenim en compte les activitats que hem portat a terme, des de la consulta de materials, l’estudi personal, la realització d’un debat seguint unes normes d’argumentació, l’elaboració de mapes conceptuals per reforçar les nostres argumentacions o per sintetitzar les noves idees que estàvem copsant, han estat realitzades d’una forma guiada vers l’adquisició i desenvolupament del nostre compromís cognitiu, és a dir, amb lla intenció de fer-nos replantejar, reflexionar, reestructurar els nostres conceptes previs per anar integrant de forma progressiva tota aquella informació que anàvem obtenint de nou a cada activitat.
La interacció amb la resta de companys i amb el consultor, tal i com ja he explicat anteriorment ha estat també cabdal, tenint en compte la dimensió social de l’aprenentatge, la comunitat d’aprenentatge que negocia, consensua, comparteix i es dóna suport quan cal, per què no.
La tecnologia també ha tingut el seu paper destacat en tot aquest procés, tot i que en dimensions ben diferents. Per exemple, podem parlar de tot l’entorn UOC, on la comunicació és l’activitat primordial. Podem parlar del bloc, que com a eina 2.0 és ideal per tal de compartir amb la resta de membres de la comunitat d’aprenentatge i per reflectir el nostre aprenentatge de manera eficaç. Podem parlar, ja per acabar, de Cmaps, una eina que és capaç d’implicar-te en una tasca realista i significativa, en una tasca rellevant per als nostres interessos. Ha permès, entre d’altres coses, que poguéssim aplicar el coneixement adquirit a situacions reals. Ens pot servir per mostrar d’una manera gràfica l’evolució del nostre procés d’aprenentatge i demostrar que estem aprenent.
dilluns, 23 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)