dilluns, 23 de març del 2009
ACTIVITAT 1.3
La principal conclusió a la que arribo després de la lectura de l’article de Domènech i Tirado, del mòdul 1 de l’assignatura i de la participació al debat és que Ciència – Societat – Tecnologia no es poden deslligar una de les altres, que s’han d’entendre com una totalitat que els proporciona el sentit, el significat, els quals no serien complets si volguéssim observar o entendre cada part per separat.
Els determinismes a través dels quals s’intenta posar accent en una o altra part més que en la globalitat de totes elles, hem pogut veure i “patir” al debat que no són suficients en ells mateixos per a argumentar o contraargumentar. De vegades cal adoptar postures més properes al determinisme social, però a continuació hem “d’estirar” arguments més propers al determinisme tecnològic. Crec que, a la vista del desenvolupament dels diferents fils del debat i llegint-ne després les aportacions de síntesi, ningú no s’ha sentit del tot representat dins del seu bàndol, dins de la seva postura determinista.
És en aquesta línia que la noció de teixit sense costures ajuda a entendre aquesta relació complexa entre Ciència, Tecnologia i Societat, veient que s’estableixen relacions entre tots aquests element que van molt més enllà de simples determinismes.
Per altra banda, destacaria tot l’apartat de fonamentació i conceptualització de la Tecnologia Educativa, en tant que tecnologia aplicada a l’Educació. Com a tal tecnologia, ens demostra una vegada més que no es pot concebre per separat, ja que “cap tecnologia sorgeix en el buit, sinó en un context concret”. En aquesta relació Tecnologia- Societat, he trobat interessant el tractament dels mites que sobre la tecnologia tant sovint i de manera potser inconscient apareixen en els nostres centres. Molts d’aquests mites estan, evidentment, íntimament lligats amb els de les TIC i han aparegut en molts dels diferents fils del debat. Per exemple, destacaria el mite de les TIC com a garantia d’educació/formació per tots, el de la neutralitat de la Tecnologia o el de la Tecnologia com a element democratitzador. En aquest sentit valoro molt positivament les aportacions realitzades pels companys i companyes al debat i que han servit per tractar més de prop la “realitat” d’aquests mites.
Voldria destacar, en darrer lloc, la influència de la Psicologia cognitivista i constructivista en la conceptualització actual de Tecnologia Educativa. Aquesta influència ha esta definitiva a l’hora de definir què és realment el que ha de fer la Tecnologia Educativa, deixant de banda altres aportacions que més aviat l’apartaven del seu camí. La tecnologia Educativa, sobretot, ha de dissenyar, analitzar, aplicar i avaluar situacions mediates d’aprenentatge. Aquest concepte és el que ha afectat la concepció que cal tenir sobre les TIC. Les diferents funcions de les TIC han d’estar en base a aquest nou concepte. Han d’ampliar la informació a la qual podem accedir i fer-ho de forma permanent; han de crear entorns espaciotemporals per a l’aprenentatge que siguin flexibles; han d’ampliar les eines de comunicació entre el formador i els alumnes, és a dir, la diversitat d’eines que ofereixen per comunicar-nos; han d’oferir la possibilitat d’interaccionar amb diferents codis i sistemes simbòlics; han de permetre flexibilitzar els itineraris formatius i l’ampliació d’estratègies de formació en entorns interactius.
En definitiva, es dibuixa una base conceptual que justifica la no només la presència sinó també la utilització de les TIC, sempre mitjançant criteris de tria d’aquestes.
Els determinismes a través dels quals s’intenta posar accent en una o altra part més que en la globalitat de totes elles, hem pogut veure i “patir” al debat que no són suficients en ells mateixos per a argumentar o contraargumentar. De vegades cal adoptar postures més properes al determinisme social, però a continuació hem “d’estirar” arguments més propers al determinisme tecnològic. Crec que, a la vista del desenvolupament dels diferents fils del debat i llegint-ne després les aportacions de síntesi, ningú no s’ha sentit del tot representat dins del seu bàndol, dins de la seva postura determinista.
És en aquesta línia que la noció de teixit sense costures ajuda a entendre aquesta relació complexa entre Ciència, Tecnologia i Societat, veient que s’estableixen relacions entre tots aquests element que van molt més enllà de simples determinismes.
Per altra banda, destacaria tot l’apartat de fonamentació i conceptualització de la Tecnologia Educativa, en tant que tecnologia aplicada a l’Educació. Com a tal tecnologia, ens demostra una vegada més que no es pot concebre per separat, ja que “cap tecnologia sorgeix en el buit, sinó en un context concret”. En aquesta relació Tecnologia- Societat, he trobat interessant el tractament dels mites que sobre la tecnologia tant sovint i de manera potser inconscient apareixen en els nostres centres. Molts d’aquests mites estan, evidentment, íntimament lligats amb els de les TIC i han aparegut en molts dels diferents fils del debat. Per exemple, destacaria el mite de les TIC com a garantia d’educació/formació per tots, el de la neutralitat de la Tecnologia o el de la Tecnologia com a element democratitzador. En aquest sentit valoro molt positivament les aportacions realitzades pels companys i companyes al debat i que han servit per tractar més de prop la “realitat” d’aquests mites.
Voldria destacar, en darrer lloc, la influència de la Psicologia cognitivista i constructivista en la conceptualització actual de Tecnologia Educativa. Aquesta influència ha esta definitiva a l’hora de definir què és realment el que ha de fer la Tecnologia Educativa, deixant de banda altres aportacions que més aviat l’apartaven del seu camí. La tecnologia Educativa, sobretot, ha de dissenyar, analitzar, aplicar i avaluar situacions mediates d’aprenentatge. Aquest concepte és el que ha afectat la concepció que cal tenir sobre les TIC. Les diferents funcions de les TIC han d’estar en base a aquest nou concepte. Han d’ampliar la informació a la qual podem accedir i fer-ho de forma permanent; han de crear entorns espaciotemporals per a l’aprenentatge que siguin flexibles; han d’ampliar les eines de comunicació entre el formador i els alumnes, és a dir, la diversitat d’eines que ofereixen per comunicar-nos; han d’oferir la possibilitat d’interaccionar amb diferents codis i sistemes simbòlics; han de permetre flexibilitzar els itineraris formatius i l’ampliació d’estratègies de formació en entorns interactius.
En definitiva, es dibuixa una base conceptual que justifica la no només la presència sinó també la utilització de les TIC, sempre mitjançant criteris de tria d’aquestes.
diumenge, 8 de març del 2009
Les meves respostes
8.-¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?
No m’ho havia plantejat, però crec que podria ser interessant.
9.- Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __5____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __8____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___5_____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ___6__
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: ___9__
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __7___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __4_____
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___5_____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____9____
CONCLUSIONS:Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?
Tinc ganes de veure cap a on derivarà l’assignatura.
No m’ho havia plantejat, però crec que podria ser interessant.
9.- Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __5____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __8____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___5_____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ___6__
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: ___9__
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __7___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __4_____
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___5_____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____9____
CONCLUSIONS:Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?
Tinc ganes de veure cap a on derivarà l’assignatura.
dijous, 5 de març del 2009
SALUTACIONS!
Benvinguts al blog de l'assignatura Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l'Educació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)