ACTIVITAT 1.3

La principal conclusió a la que arribo després de la lectura de l’article de Domènech i Tirado, del mòdul 1 de l’assignatura i de la participació al debat és que Ciència – Societat – Tecnologia no es poden deslligar una de les altres, que s’han d’entendre com una totalitat que els proporciona el sentit, el significat, els quals no serien complets si volguéssim observar o entendre cada part per separat.

Els determinismes a través dels quals s’intenta posar accent en una o altra part més que en la globalitat de totes elles, hem pogut veure i “patir” al debat que no són suficients en ells mateixos per a argumentar o contraargumentar. De vegades cal adoptar postures més properes al determinisme social, però a continuació hem “d’estirar” arguments més propers al determinisme tecnològic. Crec que, a la vista del desenvolupament dels diferents fils del debat i llegint-ne després les aportacions de síntesi, ningú no s’ha sentit del tot representat dins del seu bàndol, dins de la seva postura determinista.

És en aquesta línia que la noció de teixit sense costures ajuda a entendre aquesta relació complexa entre Ciència, Tecnologia i Societat, veient que s’estableixen relacions entre tots aquests element que van molt més enllà de simples determinismes.

Per altra banda, destacaria tot l’apartat de fonamentació i conceptualització de la Tecnologia Educativa, en tant que tecnologia aplicada a l’Educació. Com a tal tecnologia, ens demostra una vegada més que no es pot concebre per separat, ja que “cap tecnologia sorgeix en el buit, sinó en un context concret”. En aquesta relació Tecnologia- Societat, he trobat interessant el tractament dels mites que sobre la tecnologia tant sovint i de manera potser inconscient apareixen en els nostres centres. Molts d’aquests mites estan, evidentment, íntimament lligats amb els de les TIC i han aparegut en molts dels diferents fils del debat. Per exemple, destacaria el mite de les TIC com a garantia d’educació/formació per tots, el de la neutralitat de la Tecnologia o el de la Tecnologia com a element democratitzador. En aquest sentit valoro molt positivament les aportacions realitzades pels companys i companyes al debat i que han servit per tractar més de prop la “realitat” d’aquests mites.

Voldria destacar, en darrer lloc, la influència de la Psicologia cognitivista i constructivista en la conceptualització actual de Tecnologia Educativa. Aquesta influència ha esta definitiva a l’hora de definir què és realment el que ha de fer la Tecnologia Educativa, deixant de banda altres aportacions que més aviat l’apartaven del seu camí. La tecnologia Educativa, sobretot, ha de dissenyar, analitzar, aplicar i avaluar situacions mediates d’aprenentatge. Aquest concepte és el que ha afectat la concepció que cal tenir sobre les TIC. Les diferents funcions de les TIC han d’estar en base a aquest nou concepte. Han d’ampliar la informació a la qual podem accedir i fer-ho de forma permanent; han de crear entorns espaciotemporals per a l’aprenentatge que siguin flexibles; han d’ampliar les eines de comunicació entre el formador i els alumnes, és a dir, la diversitat d’eines que ofereixen per comunicar-nos; han d’oferir la possibilitat d’interaccionar amb diferents codis i sistemes simbòlics; han de permetre flexibilitzar els itineraris formatius i l’ampliació d’estratègies de formació en entorns interactius.

En definitiva, es dibuixa una base conceptual que justifica la no només la presència sinó també la utilització de les TIC, sempre mitjançant criteris de tria d’aquestes.